Com ha anat aquesta setmana? Algú ha practicat alguna cosa? Qué us ha semblat? Difícil? Jejeje, ningú ha dit mai que les coses fossin fàcils... o potser les coses haurien de ser fàcils? De fet vivim en una cultura on se'ns ha inculcat sempre que allò que val la pena és difícil, però no tothom pensa igual.
L'escrit d'avui no serà pas com l'anterior, no vull que sigui un conjunt de passos a seguir per a meditar, seran més aviat un conjunt de reflexions que vaig estar fent quan vaig començar amb la meditació.
Una de les coses que em varen dir quan vaig començar a meditar amb un grup budista va ser que la meditació té dues parts ben diferenciades, per una part tenim la pràctica, també coneguda com a
Dharma, i per l'altre l'estudi.
Primer tot això em va semblar una menjada d'olla com una casa, el primer que vaig pensar va ser “Que volen aquesta gent? Quina menjada d'olla em volen fer ara?” i de forma natural, quan anava a una reunió em dedicava a sabotejar-la, si si, els hi portava la contraria de tot... el més sorprenent de tot és que quan no ho feia, em demanaven que ho fes. El més curiós de tot és que el fet de tenir que el fet de tenir que discutir el que deien em feia pensar com rebatre-ho, i per això ho havia de processar, i al processar-ho i anar triant tot allò que a mi em semblava llògic i coherent de la palla, ho anava integrant. Al cap i a la fi, quan anem a classe, quan llegim un llibre o quan anem a comprar un cotxe, es el que hauríem de fer. Pensar es important!
La majoria de vosaltres em direu que llegir un text religiós es una perduda de temps, en canvi, llegir un text filosòfic és calcom intelectual, pero a la vegada, segur que més d'un de vosaltres ha llegit coses tipus New age sense saber que moltes de les coses que duen beuen directament de llibres que tenen més de cinc mil anys mentre que altres son pur màrqeting. José A Marina, un conegut filòsof enpanyol, ja ens avisa en el seu llibre la inteŀligència fracasasa, la manera més fàcil d'enganyar a algú es prometen diners, salut o amor!.
Aqui jo no vull enganyar a ningú, no us diré que si penseu que guanyareu la lotería o que si teniu mil papers repartits per casa que posen que us tirareu a un/a ros/a ho fareu... no no no, això no funciona, per a poder aconseguir una cosa, hem d'actuar, pero si que es cert que es important tenir un punt de vista positiu de les coses, perquè segons com pensem actuem i de pas, activem una o una altre ària cerebral com posa aquests article
I que passa si activem una o una altre ària del cervell? Que la desenvoluparem més o menys i afavorirem unes o unes altres vies nervioses, facilitant que ens mantinguem més o menys temps en un estat ... Això no vol dir que sempre tinguem que pensar positivament de forma malaltissa , tenim sentiments per alguna cosa, però el fet es que quan, gràcies a la meditació ens adonem que estem tristos nerviosos o qualsevol altre cosa, podem canviar i si bé no direm tinc això o allò altre, podem dir que estem en procés d'aconseguir això o alló.
Després de llegir animalades com ara el secreto o la llei de la atracció que la única cosa vaig arribar a una serie de filosofies molt mes sensates, heu sentit a parlar de l'hoo'ponono? Primer em vaig a carregar tota la teoria new age que te associada... AMB HOOPONONO NO ES CURA A NINGÚ, pero te altres coses bones.
Per una part, l'hoo'ponono i el budisme diuen que nosaltres som en part responsables del que ens passa a la vida, tal faràs, tal trobaràs... tal com ens comportem la gent tendeix a reacciona d'una manera o d'una altre forma, i no tant sols això, si pensem, parlem o actuem de forma agressiva, tindrem un estat anímic que si pensem i actuem d'una manera mes relaxada, tenint cura de les nostres paraules, sent responsables dels nostres actes, guanyarem en tranquilitat... perquè qui no es sent malament després d'actuar d'una forma poc curosa? Quan ens dura l'enfadada? , i per aquests preu no valdria més que abans d'actuar parem uns segons? Que respirem fons que esperem uns segons i que després fem el que tinguem que fer? Així seriem els responsables de les nostres vides, seriem molt mes feliços perquè ens sentiríem orgullosos de nosaltres mateixos ... i aquesta manera d'actuar seria molt més fàcil dia a dia.
Així doncs, la conclusió a la que vaig arribar després d'aprendre a meditar va ser... podria fer els mateixos exercicis de meditació mentre faig qualsevol altre cosa canviant la respiració com a element de suport a allò que estic fent?
Per acabar us deixo una cançó que a mi m'agrada molt
domingo, 29 de enero de 2012
domingo, 22 de enero de 2012
Meditació contemplativa
Hola ! Com esteu?
Us ha anat bé el cap de setmana? Espero que si, jo no hem puc queixar, he fet el que més m'agrada, pujar muntanyes... avui he anat d'excursió a la serra pedregosa, quins vistes que hi ha a 2000 metres d'alçada, els núvols estaven per sota nostre i el sol estava radiant!
Avui m'agradaria parlar una mica de la meditació contemplativa. La gent que practica aquests tipus de meditació es solen fixar en un element intern o extern a ells que pot des d'una vela, a la seva pròpia respiració, passant per mantras o les diferents parts del cos.
La meditació contemplativa ens pot anar molt bé per aprendre a coneixen's i per començar a centrar la nostra atenció, la idea bàsica és que s'ha de centrar la nostra atenció en el element escollit, pero sent conscients de què el nostre cap se'n anirà cap a un lloc o cap a un altre (els budistes anomenen a aquests fet el cap del mico ja que va de branca en branca), cap problema si ho fa, es normal i a tots ens passa, l'única cosa que s'ha de fer es acceptar-ho i tornar a centrar-se en el element escollit, això si, sense enfadar-se ni frustrar-se, sinó amb tot l'amor del món
Jack Kornfield, el qual es presenta com a monjo budista i psicòleg (no se si va ser primer budista o psicòleg) proposa en el seu llibre “meditació per a principiants” que comencem a meditar d'una forma gradual, començant fixant-nos en una sola cosa i quan ens comencem a sentir comodes, poc a poc afegir-ne d'altres... el temps depèn de cada un, però jo crec que no pot ser inferior a una setmana per passar d'un lpunt al següent.
L'ordre que proposa es
1- Connectar amb la respiració
2- Treballar les sensacions del cos
3- Treballar amb els sentiments i les emocions
4- La presència dels sentiments.
La idea de tot això es la següent: Nosaltres comencem a respirar d'una forma normal però conscient (ens donem compte de que respirem però no forcem la respiració) i aleshores comencen a passar coses (segur que passaran) i les etiquetem... “em fa mal el dit gran del peu dret”... i tornem a respirar... “he pensat el el que va passar ahir” i tornem a la respiració... “em sento feliç/trist/angoixat”...i respirem de nou.
Els problemes que ens podem trobar practicant aquests tipus de meditació són
1 que ens adormim, be. La meditació es un exercici molt actiu i hauríem d'etiquetar la somnolència com una cosa que ens passa i seguir desperts fins acabar!
2 Que el cap vagi d'un lloc a un altre, cap problema, no? I si ens surten mals rotllos, ja veurem com tractar-los la setmana vinent amb el mindfulness
3 Que ens comencem a posar nerviosos perquè això es molt difícil i no esta fet per a no nosaltres, cap problema... ho etiquetem i seguim endavant
Heu notat alguna altre cosa? Perque no ho comentem entre tots?
Us ha anat bé el cap de setmana? Espero que si, jo no hem puc queixar, he fet el que més m'agrada, pujar muntanyes... avui he anat d'excursió a la serra pedregosa, quins vistes que hi ha a 2000 metres d'alçada, els núvols estaven per sota nostre i el sol estava radiant!
Avui m'agradaria parlar una mica de la meditació contemplativa. La gent que practica aquests tipus de meditació es solen fixar en un element intern o extern a ells que pot des d'una vela, a la seva pròpia respiració, passant per mantras o les diferents parts del cos.
La meditació contemplativa ens pot anar molt bé per aprendre a coneixen's i per començar a centrar la nostra atenció, la idea bàsica és que s'ha de centrar la nostra atenció en el element escollit, pero sent conscients de què el nostre cap se'n anirà cap a un lloc o cap a un altre (els budistes anomenen a aquests fet el cap del mico ja que va de branca en branca), cap problema si ho fa, es normal i a tots ens passa, l'única cosa que s'ha de fer es acceptar-ho i tornar a centrar-se en el element escollit, això si, sense enfadar-se ni frustrar-se, sinó amb tot l'amor del món
Jack Kornfield, el qual es presenta com a monjo budista i psicòleg (no se si va ser primer budista o psicòleg) proposa en el seu llibre “meditació per a principiants” que comencem a meditar d'una forma gradual, començant fixant-nos en una sola cosa i quan ens comencem a sentir comodes, poc a poc afegir-ne d'altres... el temps depèn de cada un, però jo crec que no pot ser inferior a una setmana per passar d'un lpunt al següent.
L'ordre que proposa es
1- Connectar amb la respiració
2- Treballar les sensacions del cos
3- Treballar amb els sentiments i les emocions
4- La presència dels sentiments.
La idea de tot això es la següent: Nosaltres comencem a respirar d'una forma normal però conscient (ens donem compte de que respirem però no forcem la respiració) i aleshores comencen a passar coses (segur que passaran) i les etiquetem... “em fa mal el dit gran del peu dret”... i tornem a respirar... “he pensat el el que va passar ahir” i tornem a la respiració... “em sento feliç/trist/angoixat”...i respirem de nou.
Els problemes que ens podem trobar practicant aquests tipus de meditació són
1 que ens adormim, be. La meditació es un exercici molt actiu i hauríem d'etiquetar la somnolència com una cosa que ens passa i seguir desperts fins acabar!
2 Que el cap vagi d'un lloc a un altre, cap problema, no? I si ens surten mals rotllos, ja veurem com tractar-los la setmana vinent amb el mindfulness
3 Que ens comencem a posar nerviosos perquè això es molt difícil i no esta fet per a no nosaltres, cap problema... ho etiquetem i seguim endavant
Heu notat alguna altre cosa? Perque no ho comentem entre tots?
jueves, 19 de enero de 2012
Reflexions per abans de començar a meditar
Hola de nou,
Vist que mes d'un de vosaltres m'heu demanat que continuii explicant la meva experiencia sobre la meditació ho penso fer, pero us aviso que entre escrit i escrit penso deixar un parell de dies o una setmana, el motiu d'això es que vull que penseu, que reflexioneu sobre les meves línies i que si ho trobeu oportú, poder discutir de forma educada les preguntes que hi puguin haver.
Fa poc em vaig llegir un llibre del Dr Vicente Simon, catedràtic de Psicologia en la universitat d'Alacant, que explicava perquè funciona la meditació, en especial un tipus de meditació que es diu mindfulness, paraula anglesa que no te una traducció directe, però que podríem interpretar com “Estat despert”.
Aquests autor explica que durant molts anys hem aprés unes conductes que al final hem acabat executant de forma automàtica. Aquestes accions es tornen automatismes quan les connexions nervioses que les controlen es tornen fortes, així doncs quan mes fortes es fan les connexions mes difícil és trencar la reacció.
Normalment el procés que es dona es el següent
Hi ha calcom que ens passa
Aquests calcom en nosaltres ens crea un sentiment
Reaccionem a aquests sentiment
Aquests passos es poden convertir en 4 si entre el sentiment que creem i la nostra reacció som capaços d'esperar uns segons. Aquesta no es una tasca fàcil, però tampoc es impossible.
Per aconseguir això que proposo tenim dos eines, la meditació contemplativa i el mindfulness, les quals, tot i que les explicaré en dos propers escrits, no son en cap cap excloents, ans el contrari, una ens ajuda a millorar l'altre.
La meditació contemplativa es tracta en posar l'atenció sobre un objecte, el qual pot ser la respiració, el nostre cos, o una vela, mentre que el mindfulness son una serie de passos que ens ajudaran a relaxar-nos en qualsevol moment elaborant el nostre sentiments (això dit així es molt maco, pero joder que difícil és!... encara que quan mes ho practiqueu, mes fàcil us serà... a mi a vegades em costa molt)
Així doncs, si el tema esta en els sentiments, perquè sentim amor, ràbia, enuig, fàstic etc.? Doncs bé, evolutivament, aquestes sensacions ens han anat molt be, perquè bàsicament hi ha dos tipus de sentiments, atracció i rebuig. Quan una bactèria , o animal rebutja una situació, fet o substancia en el cas de les bacteris, en fuig, no pot ser bo de cap manera, en canvi, si es sent atret cap allò que et provoca la reacció, serà que la cosa no es dolent. Dit en altres paraules, sols insisteixen en allò que els fa sentir bé.... però clar, no es fàcil sabre com ens sentim en qualsevol moment.
Us heu fixat que el cop i el cap estan units per el coll? Sembla una tonteria, veritat? Pero te una conseqüència clara, i es que tot alló que ens passa per el cap te un reflex en el cos, si el cap esta tranquil, el cos esta relaxat, i si el cap esta tens el cos es torna com una pedra.... be, aquí podríem tenir un primer punt on recolzar-nos... ei, mentre em penso que poso en el següent escrit, perquè no em poseu altres exemples? Els discutim entre tots?
Fins la setmana vinent!
Vist que mes d'un de vosaltres m'heu demanat que continuii explicant la meva experiencia sobre la meditació ho penso fer, pero us aviso que entre escrit i escrit penso deixar un parell de dies o una setmana, el motiu d'això es que vull que penseu, que reflexioneu sobre les meves línies i que si ho trobeu oportú, poder discutir de forma educada les preguntes que hi puguin haver.
Fa poc em vaig llegir un llibre del Dr Vicente Simon, catedràtic de Psicologia en la universitat d'Alacant, que explicava perquè funciona la meditació, en especial un tipus de meditació que es diu mindfulness, paraula anglesa que no te una traducció directe, però que podríem interpretar com “Estat despert”.
Aquests autor explica que durant molts anys hem aprés unes conductes que al final hem acabat executant de forma automàtica. Aquestes accions es tornen automatismes quan les connexions nervioses que les controlen es tornen fortes, així doncs quan mes fortes es fan les connexions mes difícil és trencar la reacció.
Normalment el procés que es dona es el següent
Hi ha calcom que ens passa
Aquests calcom en nosaltres ens crea un sentiment
Reaccionem a aquests sentiment
Aquests passos es poden convertir en 4 si entre el sentiment que creem i la nostra reacció som capaços d'esperar uns segons. Aquesta no es una tasca fàcil, però tampoc es impossible.
Per aconseguir això que proposo tenim dos eines, la meditació contemplativa i el mindfulness, les quals, tot i que les explicaré en dos propers escrits, no son en cap cap excloents, ans el contrari, una ens ajuda a millorar l'altre.
La meditació contemplativa es tracta en posar l'atenció sobre un objecte, el qual pot ser la respiració, el nostre cos, o una vela, mentre que el mindfulness son una serie de passos que ens ajudaran a relaxar-nos en qualsevol moment elaborant el nostre sentiments (això dit així es molt maco, pero joder que difícil és!... encara que quan mes ho practiqueu, mes fàcil us serà... a mi a vegades em costa molt)
Així doncs, si el tema esta en els sentiments, perquè sentim amor, ràbia, enuig, fàstic etc.? Doncs bé, evolutivament, aquestes sensacions ens han anat molt be, perquè bàsicament hi ha dos tipus de sentiments, atracció i rebuig. Quan una bactèria , o animal rebutja una situació, fet o substancia en el cas de les bacteris, en fuig, no pot ser bo de cap manera, en canvi, si es sent atret cap allò que et provoca la reacció, serà que la cosa no es dolent. Dit en altres paraules, sols insisteixen en allò que els fa sentir bé.... però clar, no es fàcil sabre com ens sentim en qualsevol moment.
Us heu fixat que el cop i el cap estan units per el coll? Sembla una tonteria, veritat? Pero te una conseqüència clara, i es que tot alló que ens passa per el cap te un reflex en el cos, si el cap esta tranquil, el cos esta relaxat, i si el cap esta tens el cos es torna com una pedra.... be, aquí podríem tenir un primer punt on recolzar-nos... ei, mentre em penso que poso en el següent escrit, perquè no em poseu altres exemples? Els discutim entre tots?
Fins la setmana vinent!
miércoles, 18 de enero de 2012
Que és la meditació?
Hola a tots!,
En aquest blog que començo avui voldria compartir amb vosaltres una sere de reflexions fruit de que un dia vaig arribar a la conclusió que si algú ha d'estar al meu costat tota la vida aquests algú seré jo... així que per aquest preu, més valia que em comences a conèixer.
De maneres per coneixer-se n'hi han moltes, pots parlar amb els demés o amb un psicòleg i que et diguin com ets o pots meditar... l'avantatge de meditar es que un cop en saps, no depens de ningú per solucionar els teus problemes, l'inconvenient, és la seva dificultat ... s'ha de ser constant per
despertar-se quan estas adormit
Potser penseu que exagero quan dic que un esta adormit, però penseu bé, quan treballeu, quan conduïu, quan viviu, mai us heu emportat un ensurt? Un cotxe que us ha tocat el clàxon i heu tingut un sobre salt? Alguna cosa que us ha caigut de les mans per estar despistat? Algú que us ha fet decepcionar , simplement perquè, en comptes de coneixe'l i saber com és, simplement us heu fet una idea mental de com és sense haver-vos molestat en coneixe'l? ... aquests son ejemples d'estar adormit. I sabeu, moltes coses seria tant fàcil evitar-les com de fer-nos una pregunta del estil “Bon dia, com t'has llevat avui?”
Sovint, quan anem conduint en el cotxe i ens sobresaltem perquè algú ens toca el clàxon es perquè anàvem pensant amb alguna altre cosa que no era conduir... us hi heu fixat? Segurament no, perquè en comptes de pensar “si, no he estat prou encartat, haure de vigilar”, heu reaccionat amb un crit a l'estil “Burro!”... senyal inequívoca de que viviu adormits. I sabeu? Evitar aixó es tant fàcil com estar atents, i per estar atent no hi ha res millor que solucionar allò amb el q estàvem rumiant a temps.
Meditar, es aprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos, a consolar-se , a aprendre a saber com estem en cada moment, a acceptar com estem i sobre tot, a ser coherent amb nosaltres mateixos i sobre tot, a solucionar allò amb el que no ens trobem a gust de la forma mes amable per nosaltres i per els demés.
Els avantatges d'aquests procés d'aprenentatge son molts i diversos, des de canvis en la salut,
com ara una disminució de la freqüència cardíaca o de pes, si saps quan escoltar-te i saber si realment tens gana o menges per nervis, ja que si menges per nervis, et sabràs relaxar i no et farà falta menjar.
El avantatge més gran a nivell psicològic bé del fet que aprenem a consolar-nos nosaltres mateixos, a relaxar-nos d'una manera més o menys metòdica i cada cop més ràpida i eficaç i, atenció que aqui be la part bona, cada cop que som més i més gentils o compassius (com dirien els que ensenyen a meditar) amb nosaltres mateixos ho som amb els altres, aprenem a escoltar, aprenem a consolar i a la vegada a tindre unes relacions mes sanes (la primera, la que tenim amb nosaltres).
Si has arribat a llegir fins aquí suposo que t'interessa el tema i m'agradaria que em deixessis algun comentari, si algun de vosaltres creu que es interessant que continui explicant els passos que he anat fent i el que anat aprenent ho puc fer, cap problema i ho intentaré fer d'una forma metòdica perque sigui fàcil d'entendre. Que us sembla?
Salut i sort a tots
En aquest blog que començo avui voldria compartir amb vosaltres una sere de reflexions fruit de que un dia vaig arribar a la conclusió que si algú ha d'estar al meu costat tota la vida aquests algú seré jo... així que per aquest preu, més valia que em comences a conèixer.
De maneres per coneixer-se n'hi han moltes, pots parlar amb els demés o amb un psicòleg i que et diguin com ets o pots meditar... l'avantatge de meditar es que un cop en saps, no depens de ningú per solucionar els teus problemes, l'inconvenient, és la seva dificultat ... s'ha de ser constant per
despertar-se quan estas adormit
Potser penseu que exagero quan dic que un esta adormit, però penseu bé, quan treballeu, quan conduïu, quan viviu, mai us heu emportat un ensurt? Un cotxe que us ha tocat el clàxon i heu tingut un sobre salt? Alguna cosa que us ha caigut de les mans per estar despistat? Algú que us ha fet decepcionar , simplement perquè, en comptes de coneixe'l i saber com és, simplement us heu fet una idea mental de com és sense haver-vos molestat en coneixe'l? ... aquests son ejemples d'estar adormit. I sabeu, moltes coses seria tant fàcil evitar-les com de fer-nos una pregunta del estil “Bon dia, com t'has llevat avui?”
Sovint, quan anem conduint en el cotxe i ens sobresaltem perquè algú ens toca el clàxon es perquè anàvem pensant amb alguna altre cosa que no era conduir... us hi heu fixat? Segurament no, perquè en comptes de pensar “si, no he estat prou encartat, haure de vigilar”, heu reaccionat amb un crit a l'estil “Burro!”... senyal inequívoca de que viviu adormits. I sabeu? Evitar aixó es tant fàcil com estar atents, i per estar atent no hi ha res millor que solucionar allò amb el q estàvem rumiant a temps.
Meditar, es aprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos, a consolar-se , a aprendre a saber com estem en cada moment, a acceptar com estem i sobre tot, a ser coherent amb nosaltres mateixos i sobre tot, a solucionar allò amb el que no ens trobem a gust de la forma mes amable per nosaltres i per els demés.
Els avantatges d'aquests procés d'aprenentatge son molts i diversos, des de canvis en la salut,
com ara una disminució de la freqüència cardíaca o de pes, si saps quan escoltar-te i saber si realment tens gana o menges per nervis, ja que si menges per nervis, et sabràs relaxar i no et farà falta menjar.
El avantatge més gran a nivell psicològic bé del fet que aprenem a consolar-nos nosaltres mateixos, a relaxar-nos d'una manera més o menys metòdica i cada cop més ràpida i eficaç i, atenció que aqui be la part bona, cada cop que som més i més gentils o compassius (com dirien els que ensenyen a meditar) amb nosaltres mateixos ho som amb els altres, aprenem a escoltar, aprenem a consolar i a la vegada a tindre unes relacions mes sanes (la primera, la que tenim amb nosaltres).
Si has arribat a llegir fins aquí suposo que t'interessa el tema i m'agradaria que em deixessis algun comentari, si algun de vosaltres creu que es interessant que continui explicant els passos que he anat fent i el que anat aprenent ho puc fer, cap problema i ho intentaré fer d'una forma metòdica perque sigui fàcil d'entendre. Que us sembla?
Salut i sort a tots
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)