Reflexions per abans de començar a meditar

Hola de nou,

Vist que mes d'un de vosaltres m'heu demanat que continuii explicant la meva experiencia sobre la meditació ho penso fer, pero us aviso que entre escrit i escrit penso deixar un parell de dies o una setmana, el motiu d'això es que vull que penseu, que reflexioneu sobre les meves línies i que si ho trobeu oportú, poder discutir de forma educada les preguntes que hi puguin haver.

Fa poc em vaig llegir un llibre del Dr Vicente Simon, catedràtic de Psicologia en la universitat d'Alacant, que explicava perquè funciona la meditació, en especial un tipus de meditació que es diu mindfulness, paraula anglesa que no te una traducció directe, però que podríem interpretar com “Estat despert”.

Aquests autor explica que durant molts anys hem aprés unes conductes que al final hem acabat executant de forma automàtica. Aquestes accions es tornen automatismes quan les connexions nervioses que les controlen es tornen fortes, així doncs quan mes fortes es fan les connexions mes difícil és trencar la reacció.

Normalment el procés que es dona es el següent

Hi ha calcom que ens passa
Aquests calcom en nosaltres ens crea un sentiment
Reaccionem a aquests sentiment

Aquests passos es poden convertir en 4 si entre el sentiment que creem i la nostra reacció som capaços d'esperar uns segons. Aquesta no es una tasca fàcil, però tampoc es impossible.

Per aconseguir això que proposo tenim dos eines, la meditació contemplativa i el mindfulness, les quals, tot i que les explicaré en dos propers escrits, no son en cap cap excloents, ans el contrari, una ens ajuda a millorar l'altre.

La meditació contemplativa es tracta en posar l'atenció sobre un objecte, el qual pot ser la respiració, el nostre cos, o una vela, mentre que el mindfulness son una serie de passos que ens ajudaran a relaxar-nos en qualsevol moment elaborant el nostre sentiments (això dit així es molt maco, pero joder que difícil és!... encara que quan mes ho practiqueu, mes fàcil us serà... a mi a vegades em costa molt)

Així doncs, si el tema esta en els sentiments, perquè sentim amor, ràbia, enuig, fàstic etc.? Doncs bé, evolutivament, aquestes sensacions ens han anat molt be, perquè bàsicament hi ha dos tipus de sentiments, atracció i rebuig. Quan una bactèria , o animal rebutja una situació, fet o substancia en el cas de les bacteris, en fuig, no pot ser bo de cap manera, en canvi, si es sent atret cap allò que et provoca la reacció, serà que la cosa no es dolent. Dit en altres paraules, sols insisteixen en allò que els fa sentir bé.... però clar, no es fàcil sabre com ens sentim en qualsevol moment.

Us heu fixat que el cop i el cap estan units per el coll? Sembla una tonteria, veritat? Pero te una conseqüència clara, i es que tot alló que ens passa per el cap te un reflex en el cos, si el cap esta tranquil, el cos esta relaxat, i si el cap esta tens el cos es torna com una pedra.... be, aquí podríem tenir un primer punt on recolzar-nos... ei, mentre em penso que poso en el següent escrit, perquè no em poseu altres exemples? Els discutim entre tots?

Fins la setmana vinent!