Meditació contemplativa

Hola ! Com esteu?

Us ha anat bé el cap de setmana? Espero que si, jo no hem puc queixar, he fet el que més m'agrada, pujar muntanyes... avui he anat d'excursió a la serra pedregosa, quins vistes que hi ha a 2000 metres d'alçada, els núvols estaven per sota nostre i el sol estava radiant!

Avui m'agradaria parlar una mica de la meditació contemplativa. La gent que practica aquests tipus de meditació es solen fixar en un element intern o extern a ells que pot des d'una vela, a la seva pròpia respiració, passant per mantras o les diferents parts del cos.

La meditació contemplativa ens pot anar molt bé per aprendre a coneixen's i per començar a centrar la nostra atenció, la idea bàsica és que s'ha de centrar la nostra atenció en el element escollit, pero sent conscients de què el nostre cap se'n anirà cap a un lloc o cap a un altre (els budistes anomenen a aquests fet el cap del mico ja que va de branca en branca), cap problema si ho fa, es normal i a tots ens passa, l'única cosa que s'ha de fer es acceptar-ho i tornar a centrar-se en el element escollit, això si, sense enfadar-se ni frustrar-se, sinó amb tot l'amor del món

Jack Kornfield, el qual es presenta com a monjo budista i psicòleg (no se si va ser primer budista o psicòleg) proposa en el seu llibre “meditació per a principiants” que comencem a meditar d'una forma gradual, començant fixant-nos en una sola cosa i quan ens comencem a sentir comodes, poc a poc afegir-ne d'altres... el temps depèn de cada un, però jo crec que no pot ser inferior a una setmana per passar d'un lpunt al següent.

L'ordre que proposa es

1- Connectar amb la respiració
2- Treballar les sensacions del cos
3- Treballar amb els sentiments i les emocions
4- La presència dels sentiments.

La idea de tot això es la següent: Nosaltres comencem a respirar d'una forma normal però conscient (ens donem compte de que respirem però no forcem la respiració) i aleshores comencen a passar coses (segur que passaran) i les etiquetem... “em fa mal el dit gran del peu dret”... i tornem a respirar... “he pensat el el que va passar ahir” i tornem a la respiració... “em sento feliç/trist/angoixat”...i respirem de nou.

Els problemes que ens podem trobar practicant aquests tipus de meditació són

1 que ens adormim, be. La meditació es un exercici molt actiu i hauríem d'etiquetar la somnolència com una cosa que ens passa i seguir desperts fins acabar!

2 Que el cap vagi d'un lloc a un altre, cap problema, no? I si ens surten mals rotllos, ja veurem com tractar-los la setmana vinent amb el mindfulness

3 Que ens comencem a posar nerviosos perquè això es molt difícil i no esta fet per a no nosaltres, cap problema... ho etiquetem i seguim endavant
Heu notat alguna altre cosa? Perque no ho comentem entre tots?